Els mots de Yorik (i altres peces)-El Brossa- Barcellona

Del 14 de maig al 15 de juny de 2008

Els mots de Yorik (i altres peces)

de Josep Palau i Fabre

Companyia Ícaro Teatre
Direcció Iñaki Garz
Intèrprets Anna Casas, Carles Cruces i Arnau Marin
Espai escènic Luis Martí
Espai sonor i músiques Kaotic Club
Disseny il

·luminació Sylvia Kuchinow

Training corporal Sergi Pons
Training vocal Gemma Sangerman
Vestuari Barbara Glaenzel
Vídeo Alberto Barberá
Maquillatge i caracterització David Manau
Fotografia Aleix Marín

“Els mots de Yorik” (i altres peces) és un text teatral de Josep Palau i Fabre malauradament desconegut pel públic espectador, el qual ve acompanyat de dos peces més de l’autor, “L’Alfa Romeo i Julieta” i “El porter i el penalty”, precursores també del millor teatre europeu de la segona meitat del segle XX.

En la poesia escènica de Palau hi ha una dimensió que sorprèn: la forta expressivitat dramàtica dels seus textos, la font inesgotable de “teatralitat” i el caràcter experimentador de les seves propostes. La poesia dramàtica de Palau juga en l’espai i en el temps, proposa, provoca, desafia i exigeix una atenció especial. Hi ha en la seva obra un llenguatge net, pur, concís. La seva paraula és verb, és acció, és teatre. No és casualitat l’admiració de Palau cap a la persona de Antoni Artaud i les seves idees. Els ecos del mestre de la crueltat es deixen veure en els seus escrits.
Amb la seva poesia dramàtica Palau i Fabre dona veu als oprimits, als més desfavorits, als exclosos, com succeeix en el suggeridor monòleg de Yorik, en la seva particular lluita contra la tirania encarnat en la figura de Hamlet…Potser, i recorrent la seva trajectòria vital, el poeta s’estigui donant veu a si mateix. En “L’Alfa Romeo i Julieta” veiem una sàtira “punyent” de la societat de consum en un conte eròtic-moral amb una Julieta irrecognoscible, mostrant el desordre i la inestabilitat d’aquest món. I finalment “El porter i el penalty” que ens parla del temps, de la mort, de la pàtria coaccionada, amb elements sorprenents i amb un torrent d’imatges que desplacen momentàniament les paraules i que parlen per si soles amb la immediatesa del
parlar quotidiana i d’expressions populars. No es troben molts autors que puguin fer visibles realitats tan invisibles com el temps i la mort.

Fa poc que ens ha deixat el mestre de l’alquimia. Un intel·lectual compromès amb la literatura i amb l’avantguarda del segle XX, artesà de la paraula. La seva escriptura teatral demana una atenció especial i un reconeixement massa temps negat amb la finalitat que entri amb total normalitat en el panorama escènic català.